CEJAM DOJO

Bujinkan Kiryu Dojo

L'ús del foc a la batalla

Les tècniques de foc (火術) han estat una important opció dins del repertori de les estratègies militars (軍略) i com tota tàctica, es va anar especialitzant amb el temps aconseguint-se cada vegada fórmules més complexes per aconseguir foc, explosions, i fums de colors i densitats dintents, per exemple.

Dins el ventall de possibilitats que ofereix el foc, l'ús de torxes (松明) va necessitar litres i litres de tinta perquè diferents escoles poguessin plasmar i transmetre els secrets en la construcció dels diferents tipus de torxes. Entre tants documents un que val la pena observar de prop però no per les seves desfilades de torxes sinó per un petit text com a introducció històrica sobre esdeveniments relacionats amb el foc a destacar.

El manuscrit Shinobi Taimatsu no Sho (忍松明書) comença parlant de la guerra dels propers tres anys (奥州後三年合戦) una crònica militar que té a Minamoto Yoshiie (源義家) com un dels grans protagonistes. Tot i no anomenar-lo ni a ell ni a cap tècnica concreta usant el foc, sí que li dóna importància a l'ús d'un estel (紙鳶) anomenat shirôshi (鴟老紙). Encara que el Shinobi Taimatsu no Sho (忍松明書) no dóna detalls sobre els esdeveniments, altres registres si relaten amb més detall el succés en concret:

El tercer volum del Kan Hiroku (關秘錄) afirma que els estels que els nens eleven a la primavera van sorgir d'una estratègia de guerra. Durant la rebel·lió de Takehira (武衡) a Ōshū (奥州), un vassall de Takehira anomenat Okitama Shirō (置賜四郞) es va infiltrar com a espia en el bàndol de Yoshiie (義家). La vigilància era tan estricta que no es podia comunicar amb el castell. Aleshores, va recordar un objecte descrit en un manual militar anomenat shirōshi (鴟老紙), que és com un pop. Era un estel al qual se li lligava un fil i es deixava anar amb el vent. S'escrivia un missatge al paper, es col·locava una metxa perquè el fil es cremés i el paper caigués. Shirō (四郞) va recordar això, va construir un estel i la va deixar anar en direcció al castell quan el vent era favorable. Per aquesta raó, aquesta nit Takehira (武衡) va ordenar als seus guerrers un atac nocturn contra el campament d'Hidehira (秀武), aconseguint una gran victòria*.

* 松屋筆記第2, 小山田与, 国書刊行会, 明治41

(També cita Hiraiwa Chikayoshi (平岩親吉) relacionant-ho amb el mateix estel shirôshi (鴟老紙) i l'ús de torxes, insinuant que aquest general servent de Tokugawa Ieyasu (徳川家康) va fer ús de la mateixa tècnica o similar)

Pròleg del document Shinobi Taimatsu no Sho (忍松明書) registrant famoses accions usant diferents tècniques amb foc

Sobre l'ús d'un estel combinat amb el foc, el document Kōga Ryū Injutsu Gokui (甲賀流隠術極意) escrit per la família ninja Akutagawa (芥川氏) del domini Matsumoto (松本藩), ens situa a la mateixa guerra però en la seva batalla decisiva a Kanazawa. Si abans la tàctica del menjar va ser usada contra les tropes de Yoshiie, però ara és un membre del seu exèrcit qui utilitza un estel d'una forma peculiar.

En temps antics, quan el príncep Yoshiie va atacar el castell de Kanazawa, un membre de l'escola Hattori anomenat Hattori Genzō (服部源蔵), que era de baixa estatura, va fer un gran estel (紙凧). Durant la nit, quan bufava un fort vent, Genzō va pujar l'estel i va deixar caure foc sobre el castell de Kanazawa, provocant el seu incendi. Aquest mètode va ser mantingut en secret i es deia que era com fer ploure foc des de l'aire*.

* 第21回　忍者の火術三重大学人文学部　教授　山田雄司

El següent esdeveniment que ens presenta el document el setge de Hōjūjidono (法住寺合戦) usant torxes. Un succés que ens porta directament a la famosa victòria de l'exèrcit de Kiso Yoshinaka contra l'exèrcit de la família Taira, encapçalat per Taira Koremori (平維盛) a La Batalla de Kurikara (倶利伽羅) on una nit, mentre l'exèrcit del clan Heike (平家) dormia, les forces de Yoshinaka L'exèrcit Heike, desmoralitzat, va intentar retirar-se, però la ruta estava bloquejada per Higuchi Kanemitsu (樋口兼光) un dels generals de Yoshinaka. L'exèrcit Heike va caure en un caos total i va intentar escapar en l'única direcció on no hi havia atac enemic. Tot i això, aquest camí conduïa als penya-segats del Pas de Kurikara. Sense saber-ho, els soldats van caure un darrere l'altre al fons del barranc, cosa que va resultar en una aniquilació total.

No obstant això, el Genpei Seisuiki (源平盛衰記) ens ofereix una altra versió dels esdeveniments, amb un interessant però no únic ús del foc. Al volum 29 es troba el capítol titulat batalla a la muntanya Tonami (礪並山合戦) on llegim:

a era la mitjanit de l'onze de maig. Com és costum al cel de maig, la llum de la lluna brillava tènuement. En un corriol estret i fosc sota els arbres d'una muntanya d'estiu, els clans Genji i Heike gairebé no es podien distingir. Els Heike, tement un atac nocturn, van instar els seus homes a no dormir profundament. No obstant, els guerrers, fatigats, van usar les mànigues de les seves armadures com a coixins i els cascos com a coixins per descansar. Per part seva, els Genji havien preparat diverses estratègies d'atac. Entre ells, Higuchi Jirō Kanemitsu, al comandament de la rereguarda, liderava més de tres mil genets. Mil portaven tambors de guerra i cargols. Kiso va reunir quatre-cents o cinc-cents bous, va lligar torxes de pi a les banyes i va esperar que la nit es fes més profunda per atacar*.

*参考源平盛衰記

El fet que documents com el Heike Monogatari (平家物語) i el Gyokuyō (玉葉) no registrin aquest atac usant caps de bestiar amb torxes a les seves banyes li resta, però no elimina, autenticitat a l'atac sorpresa de l'exèrcit de Kiso Yoshinaka. Segles més tard Hōjō Sōun (北条早雲) és retratat usant la mateixa tècnica per aconseguir el control del castell d'Odawara (小田原城).

Un dia, Sōun va demanar permís perquè els seus exploradors entressin a les terres de Fujiyori per a una cacera de cérvols a la muntanya Hakone, Fujiyori va accedir a la petició. Sōun va disfressar als seus soldats més forts com a exploradors i els va introduir a la muntanya Hakone. Aquella nit, els soldats de Sōun es van acostar al castell d'Odawara amb torxes enceses a les banyes de mil bous. Alhora, els soldats que s'havien amagat a la muntanya Hakone disfressats d'exploradors van cridar i van calar foc. El castell d'Odawara, aterrit pel que va creure un atac de desenes de milers de soldats, va caure en un caos total. Es diu que Fujiyori amb prou feines va aconseguir escapar amb vida, i Sōun es va fer amb el control del castell d'Odawara amb molta facilitat*.

* 北条早雲の群像川村一彦, 2020

Dues versions del mateix esdeveniment, a dalt l'atac sorpresa nocturn de les tropes de Yoshinaka provocant el caos i desconcert ia baix l'atac de les tropes de Yoshinaka llançant com a avançada centenars de bous amb torxes a les banyes carregant contra les tropes de l'exèrcit Taira.

És possible que la tècnica que va usar Yoshinaka coneguda com a tàctica de bous de foc (火牛の計) estigui inspirada en l'estrateg Tian Dian (田單, ), un general Xinès del Període dels Estats en Guerra (戦国時, 475-221 AC) que va destacar en el camp de batalla per ser el pion enemigues. L'autor del Registre del Gran Historiador (史記) va descriure l'acció de Tian Dan com segueix:

Tian Dan va recollir mil bous que hi havia a la ciutat. Els va cobrir amb sedes de color carmesí, pintant-los dracs de cinc colors, i va lligar espases i llances a les banyes. Després, va amarrar manats de canyes impregnades de greix a les cues i els va calar foc. Va obrir desenes de forats a la muralla i, a la nit, va deixar anar els bous. Darrere seu, els seguien cinc mil guerrers. Les cues dels bous, en cremar-se, els van enfurismar, i van córrer directament cap a l'exèrcit de Yan, que estava acampat de nit. La resplendor de les torxes de les cues dels bous era enlluernadora. L'exèrcit de Yan els veia com a dracs i tot el que tocaven moria o resultava ferit. Els cinc mil guerrers, que portaven mordasses a la boca, van atacar els Yan, mentre que des de la ciutat, els tambors tocaven i els crits de guerra ressonaven. Els ancians i els nens colpejaven utensilis de bronze, i l'estrèpit s'escoltava fins al cel. L'exèrcit de Yan, terroritzat, es va dispersar i va fugir. El poble de Qi va matar el seu general, Qi Jie. L'exèrcit de Yan es va desorganitzar i va fugir, i la gent de Qi els va perseguir, avançant cap al nord. Les ciutats i pobles per on passaven es rebel·laven contra Yan i s'unien a Tian Dan. El seu exèrcit creixia cada dia. Aprofitant la seva victòria, Yan anava perdent dia rere dia, fins que finalment van arribar al riu. Les més de setanta ciutats de Qi van tornar a pertànyer a Qi. Aleshores, van rebre el rei Xiang de tornada a Ju i el van escortar a Linzi perquè tornés a governar*.

* 史記

田单火牛复齐 (els bous de foc de Tian Dan per restaurar Qi)

Abans de viatjar al Japó, està tàctica de bous de foc (火牛の計) va seguir passejant per la Xina en altres conteses. En el primer any de Shaoxing (昭興) (1131) de la dinastia Song del Sud (南宋), el bandit d'aigua Shao Qing (邵青) es va aixecar en armes a Xiuzhou (秀州). La cort imperial va enviar a Wang De (王德) per reprimir la rebel·lió. Shao Qing va atacar usant la formació de bous de foc de Tian Dan. Wang De, en assabentar-se que Shao Qing havia reunit bous, va riure i va dir: "Aquesta és una tàctica antiga, només funciona una vegada. Com que no sap innovar, serà capturat". Wang De es va mantenir ferm i va disparar milers de fletxes. Els bous ferits i terroritzats es van capgirar, carregant contra les files de Shao Qing i trepitjant innombrables soldats. Wang De sufocar la rebel·lió d'un sol cop. També en el primer any de Chunyou (淳祐) (1241), Wang Shixian (汪世顯) va liderar un exèrcit mongol (蒙古) per atacar Shu (蜀). El comandant Chen Longzhi (陳隆之) va defensar la ciutat de Chengdu (成都), jurant morir per ella. El general Tian Shixian (田世顯) es va rendir, mentre que el comandant Wang Kui (王夔), defensor de Hanzhou (漢州) (actual Guanghan, a Sichuan), va fer servir bous de foc per obrir-se pas i escapar.

Que aquesta tècnica de bous de foc (火牛の計) viatgés de la Xina al Japó seria una cosa força normal però, seria capaç de viatjar no només al Japó sinó també al conté Europeu al segle 16? Un manuscrit il·lustrat alemany sobre munició i aparells explosius titulat Feuer Buech, creat per Franz Helm l'any 1584, conté entre descripcions d'aparells més convecionals una imatge d'un gat i un ocell portant motxilles incendiàries per atacar una ciutat assetjada. Aquesta imatge apareix al full 137. considerant la notòria independència dels gats i la molt limitada capacitat portaora dels ocells volant, és extremadament dubtós que s'arribessin a utilitzar gats o ocells per inendiar ciutats o edificis. La majoria de la resta dels aparells del manuscrit semblen més pràctics.