Bujinkan Kiryu Dojo
El Senban Shuriken (銛盤手裏剣) i el Togakure Ryū (戸隠流)

Pals i pedres es podrien considerar com les primeres armes de l'ésser humà, reservant les pedres per enderrocar enemics a curta, mitjana i fins i tot llarga distància amb l'ús d'eines per llançar-les per mitjà de palanques. A l'antiguitat aquest art es deia Hoseki (抛石) i posteriorment textos com el Heike Monogatari (平家物語) i el Gikeiki (義経記) el van registrar com a inji (印地) *1 arribant a convertir-se en batalles de llançaments de pedres (石合戦). Les pedres van evolucionar en senzilles plaques de metall quadrades i posteriorment elaborades formes.

Imatge de la batalla de llançament de pedres 印地打ちの古図 publicada a l'Owarimeisho Zue Zenpan (尾張名所図会前編)

Dins l'estil Togakure Ryū (戸隠流) trobem el sanpō hiden (三宝秘伝) el qual conté tres secrets o tresors de l'escola: el shuko (手鉤), el shinodake (篠竹) i el senban shuriken (銛盤手裏剣). La base marcial de l'estil Togakure eren els estils Gyokko Ryū Koshijutsu (玉虎流骨指術) i Kotō Ryū Koppō jutsu (虎倒流骨法術). Tot i que el Kotō Ryū s'establís formalment al segle 16 i el Gyokko Ryū al segle 12, ambdós estils comparteixen els mateixos orígens xinesos anteriors al segle 11. En una data desconeguda, l'estil Gyokko/Kotō compost de Karate Koppō jutsu (唐手骨法術), Hichō Ongyō no jutsu (飛鳥隠形術) i Senban nage jutsu (銛盤投術) va arribar al Japó de la mà de Chō Busho (張武勝) o Ikai (異匄), segons la llegenda . Tot i anomenar-se senban, potser el que va arribar al Japó va ser el teppan (鉄板), una làmina de metall quadrada que posteriorment va evolucionar al senban, el qual està basat en un rodet de fil i el seu característic forat quadrat al seu interior. Una interessant teoria de publicada per Yumio Nawa (名和弓雄) *2 diu:


"originalment l'eina usada pel shinobi era una placa amb forat per treure claus que en moment de necessitat es podia utilitzar com a arma llancívola".


En perdre la forma quadrada i guanyar un angle més agut a les puntes, l'eina per treure claus també es podia clavar o tallar en entrar en contacte amb la pell.

“el shuriken té forma de rodet de fil amb un forat quadrat al seu interior que li permet treure claus” *3

Paral·lelament a l'aparició dels estils de Kosshi jutsu i Senban nage jutsu a Xina, al Japó a principis del període Heian es va crear un estil de lluita el fundador del qual Fujiwara Kamatari (藤原鎌足) el va anomenar Koden Ryū (狐伝流), la seva següent gran exponent Sakanoue Tamuramaro (坂上田村麻呂) ho va cridar Kanze Ryū (観世流) i posteriorment va acabar sent conegut com Shōshō Ryū (諸賞流), un estil en el currículum del qual apareix, entre moltes altres disciplines, el shuriken jutsu (手裏剣術) . Això no hauria de ser significatiu ja que no poques van ser els estils que tenien el shuriken jutsu en el seu ventall d'habilitats però l'interessant és l'enllaç entre els estils Shōshō Ryū i Gyokko/Kotō Ryū. El seu “segon” exponent, Sakanoue Tamuramaro, no només és famós històricament per ser un dels herois de la seva època, també és famós a nivell intern en la història del desenvolupament de l'estil Gyokko/Kotō en estar emparentat amb Chō Bushō, sent Tamuramaro el seu descendent *4. Cert és que per mitjà dels llinatges coneguts dels ancestres de Tamuramaro no es pot confirmar aquesta relació sanguínia, el nexe d'unió és que els antecessors de Tamuramaro van ser xinesos arribant a l'origen a Achi no Omi (阿知使主), el fundador del clan Yamatonoaya (東漢氏), un poderós clan d'immigrants xinesos i coreans establerts al japó que va crear, entre d'altres, el clan Sakanoue (坂上氏).

Recordem que la relació entre la família Sakanoue i l'estil Kotō Ryū no es limita al període Heian, segles després al perit Sengoku (戦国時代), Sakanoue (Sakagami) Tarō Kunishige (坂上太郎国重) apareix com el fundador modern de l'estil Kotō Ryū. Potser les relacions entre la família Sakanoue van ser constants entre els període Heian i Sengoku.

Extracte de dos documents de l'estil Shōshō Ryū mostrant el Kodama (小玉) i la seva gran semblança al senban shuriken

La semblança del senban shuriken amb el senzill dibuix és força evident, però el capítol de shuriken jutsu del llibre “Nihon no Būdō (日本の武道, 手裏剣術)”, proporciona la imatge d'un shuriken de l'estil Shōshō Ryū amb una breu descripció que diu:


“Shuriken amb forma de rodet de fil, diàmetre 9,3cm pes 82gr. Shōshō Ryū”

Shuriken de l'estil Shōshō Ryū

Shuriken de l'estil Togakure Ryū

Precisar en quin moment un estil incorpora certa habilitat al catàleg és molt complicat. Per exemple, quan va ser incorporat el shuriken jutsu dels estils Shōshō Ryū, Gyokko/Kotō Ryū i Togakure Ryū? És una especialitat de l'estil o només un apartat més del catàleg d'habilitats? D'aquests estils el Togakure Ryu és el que més rellevància dóna no només a la destresa de llançar làmines de metall (鉄板, 銛盤投げ術) sinó també a llançar dards de metall (棒手裏剣術) i fins i tot a llançar l'espasa (剣投げ術); aquesta evolució sembla indicar que el shinobi del Togakure Ryū ha de tenir l'habilitat de llançar amb efectivitat qualsevol cosa.


25 de setembre de 2024, Ensanryū 鳶山龍


*1 - 戦国忍法図鑑, autor 初見良昭, any 昭和53

*2 - 忍びの武器, autor 名和弓雄, any 昭和42

*3 - 忍者忍法画報, autor 初見良昭, any 昭和39

*4 - Unarmed fighting techniques of the samurai, autor Masaaki Hatsumi, any 2013

ALTRES CATEGORIES: